Això eren dues nines sirenes que nomien Lucia i Silveri eren molt amigues na Lucia anava de rosa i era rossa i na Silveri anava de blau i es pel negre. Totes dues eren bones al·lotes ,simpàtiques , alegres i un poquet empegueïdores . Vivien a la ciutat de màgics enes port dins l’aigua un poblet que no te nom . Elles dues s’avien de casar perquè de qui poc tenien que ser reines així que van tenir una idea per trobar l’home de les seves vides .
Aquell poblet tenia de tot era molt guapo es poble però la ciutat era mes guapa però tots dos eren guapos.
Na Lucia i na Silveri estaven preparant una festa de disfresses se coneixeran
amb els nins i aconseguiren saber com son
per que se faci tot lo que sol pasar a ses festes de disfresses. Però
quan la van fer no ni havia cap que lis agrades així que van fer la festa a sa superfície i van xerrar fins que van trobar el que lis agradaven a totes dues.
Estaven un poc empegueïdes però que avien de fer elles avien organitzat la festa. Van ballar, xerrar i es cap duna estona van sortir a sa terrassa i lis van demanar per ser amics però ells no sabien que elles eren sirenes Elles no sabien que fer i van dir que esperessin. Van anar enes fons del mar a demana-li a son pare que si podien sortir amb un humà però es pare les va dir
que no que tenien que anar amb un de sa seva especia. Perquè son pare
les obligava i li van dir que si podien fer que l’amistat si que existeix que les deixes al menys tres dies per fer-li creure i que sinó complirien el seu devé. Van tornar i els van dir que si volien anar a sopar tot quatre quan va arribar el moment de dir-li a ells dos que eren sirenes li van dir que lis dava igual que ells igualment lis agradaven així com eren.
Aquell poblet tenia de tot era molt guapo es poble però la ciutat era mes guapa però tots dos eren guapos.
Na Lucia i na Silveri estaven preparant una festa de disfresses se coneixeran
amb els nins i aconseguiren saber com son
per que se faci tot lo que sol pasar a ses festes de disfresses. Però
quan la van fer no ni havia cap que lis agrades així que van fer la festa a sa superfície i van xerrar fins que van trobar el que lis agradaven a totes dues.
Estaven un poc empegueïdes però que avien de fer elles avien organitzat la festa. Van ballar, xerrar i es cap duna estona van sortir a sa terrassa i lis van demanar per ser amics però ells no sabien que elles eren sirenes Elles no sabien que fer i van dir que esperessin. Van anar enes fons del mar a demana-li a son pare que si podien sortir amb un humà però es pare les va dir
que no que tenien que anar amb un de sa seva especia. Perquè son pare
les obligava i li van dir que si podien fer que l’amistat si que existeix que les deixes al menys tres dies per fer-li creure i que sinó complirien el seu devé. Van tornar i els van dir que si volien anar a sopar tot quatre quan va arribar el moment de dir-li a ells dos que eren sirenes li van dir que lis dava igual que ells igualment lis agradaven així com eren.
